eDUcAcIÓ EsPEcIaL....!!!!!

Ahir vam assistir a una xerrada sobre educació especial. La Sandra, el dia anterior ens va fer cinc céntims sobre aquest tema. Ens va explicar el tipus de malalties que ens podríem trobar com ara l'autisme, doble personalitat, asperger, rett o retard mental. Ens va explicar una mika les característiques pel damunt. A més ens va ensenyar alguns materials adaptats per aquestes persones per facilitar el seu treball diari amb un ordinador, una de les coses que hem va sobtar, era la quantitat de teclats que estaven adaptats per aquestes persones,realment molt útils. Em va semblar interessant perqué se'ns va acudir a la meva companya de projecte de final de curs i a mi, una idea molt interessant per al nostre treball.

Tot aquesta informació, ens la va passar perqué que al dia següent ens venien a fer una xerrada sobre tot això. La veritat que hem va nar molt bé ja que jo en aquest tema no estava gaire ficada.

La xerrada va constar de dues parts: la primera encapçalada per una companya de classe, la Núria, ella ens va expliar la seva experiéncia com a monitora amb aquestes persones, ens explicava que estava molt agust, que primer li va costar una mika acostumar-se però que després estava molt contenta. També ens va explicar una mika les activitats que duien a cap en aquell casal, com s'organitzavn... La segona part encapçalada per un noi que és deia Víctor, que va estudiar la carrera d'educació especial i que actualment, com a professional és dedicava a aquest sector. Ell treballava amb nens, i també ens va explicar la seva experiéncia i les característiques de cada una de les diferents enfermetats amb els nens que ell treballava, l'autisme,  la doble personalitat, retard mental...  no havia tingut l'oportunitat d'assistir a una xerrada com aquesta, i realment tampoc tenia molta informació sobre el tema, però ara, després d'haver assistit a aquesta xerrada ho vec d'una altra manera penso que és una feina dura, però veient com parlaven ells dos, penso que és molt agraïda i sobretot per treballar-hi, necessites que t'agradi el que fas, sentirte bé amb tu mateix i sobretot amb els altres.